martes, 23 de noviembre de 2010

Crònica dels fets ocorreguts aquesta nit al Centre Social Terra

Avui, 22 de novembre, cap a les 21'30 hores hem viscut una situació que mai hauríem desitjat per nosaltres ni per tota la gent que en eixe moment es trobava al nostre espai, gaudint com cada dia d'aquest xicotet estel de llibertat i compromís que és el Terra.

Com si d'una desfilada militar es tractara, han entrat per la porta amb el seu maleït tuf d'intolerància, odi i violència, una quinzena de neonazis de mesures corporals considerables i amb gest impassible d'aquells que no estimen la vida de la resta, que no volen viure ni conviure amb els diferents, que odien la paraula LLIBERTAT. Al capdavant, el seu líder, Jose Luis Roberto, el rostre de l'odi.

Amb violència i intimidacions han demanat beure unes cerveses al nostre local. És possible que no sàpiguen que el Terra és un espai lliure de feixistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes i espanyolistes? Senzillament, perquè nosaltres volem representar just el contrari. I així ho fem dia a dia, amb el treball sincer, constant i humil que realitzem al nostre barri, a la nostra ciutat. A un barri que ja els demostrà fa uns dies que no els vol, que no és el seu lloc i que el volem viu, alegre i combatiu, no brut d'odi i intolerància, la qual només es justifica amb gent com ells. Davant la nostra negativa, els neonazis identificats com a membres del partit “legal” España 2000, han decidit continuar amenaçant, insultant i intimidant a la gent que estava al Terra. Amenaces i intimidacions molt greus. Inclús de mort.

Així fins que han arribat diversos efectius de la policia local i espanyola, previstos de material antiavalots (potser sabien que aquesta era una gent perillosa?). Aquests, i davant les exigències dels neonazis, han decidit que era millor cedir davant dels agressors (demanant-nos a nosaltres els fulls de reclamació per a que els nostres agressors es queixaren perquè no els hem volgut servir cervesa) que protegir els agredits. Així, han pogut marxar del Terra entre riures i amenaces.

La notícia de l'agressió ha corregut com la pólvora des de dins del Terra cap enfora, i en només 30 minuts, s'han concentrat solidàriament davant les portes del Terra un gran nombre de persones per protegir-nos i recolzar-nos. Han sigut identificats per la policia.

Volem agrair públicament a tots aquells que heu estat allí, a totes les que ens heu transmès posteriorment el vostre suport i, molt especialment, a les persones que estaven aquesta nit al Terra i han hagut de patir aquest exercici de terrorisme psicològic per part d'aquests personatges fills dels gimnasos i de la violència, que han sofert amb nosaltres la por i la ràbia pel que estàvem veient i vivint. Una abraçada ben forta, perquè sense vosaltres no estaríem ací i perquè vosaltres sou el nostre orgull i la nostra raó per alçar-se i continuar el combat.

A partir de demà, farem pública aquesta situació als mitjans de comunicació i denunciarem davant del barri i de la societat el que ha passat, sobretot per deixar ben clar que Jose Luis Roberto i els seus companys del partit ultradretà “España 2000” no només ens ha amenaçat al Terra, ha amenaçat a un col·lectiu que treballa per millorar i canviar un Benimaclet d'esperança i llibertat, ha amenaçat a tots els col·lectius que lluitem per un Benimaclet Viu, a totes les veïnes, a tots els comerços, a totes les escoles, a tots els centres socials, a tots els que defensem dia a dia la nostra cultura i llengua... Ens toquen a un, ens toquen a totes. Us demanem que feu córrer el que ha succeït avui a Benimaclet per ajudar-nos a que aquesta denúncia arribe a tots els racons possibles.

I si, com han advertit, aquesta gent decideix tornar, pública o clandestinament, per atacar el Terra o a la gent que en ell treballen o participen, haurem d'exigir responsabilitats a qui corresponga (Delegació de Govern, policia, jutges, polítics, etc.) per no aturar açò abans que siga massa tard. Com ens ha dit avui un policia espanyol: ací, fins que no hi haja un mort, no podem fer res. Doncs bé, que recorden (com nosaltres fem cada dia) a Guillem Agulló. Ja tenim morts. I no volem més.

De moment, volem transmetre que la gent que estava hui al Terra, afortunadament, estem bé i que anem a treballar les diferents possibilitats d'accions per dur a terme els propers dies. Esteu atents a les convocatòries. Finalment, volem reafirmar el nostre compromís amb la lluita per la llibertat, contra el racisme, per Benimaclet, contra el seu odi. Ací estem i ací estarem. Perquè som barri. Perquè la seua violència mai no podrà apagar aquesta flama de rebel·lia i coratge. Perquè mai podran baixar del nostre terrat aquesta bandera de llibertat. Perquè som un, un puny tancat i en alt. No estem sols, i això els fa mal. Demostrem-ho!

miércoles, 14 de abril de 2010

"Més enllà del mur. Cançons contra l'aparheid"

Amb Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil Almanzour.
Brigada de Músics Catalans per Palestina, 2009.
Xarxa d'Enllaç amb Palestina

Aqui, el trailer del documental que el proper mes de maig editarà la revista Enderrock.

"Més enllà del mur. Cançons contra l'aparheid" amb Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil Almanzour from lugaracogedor on Vimeo.

jueves, 5 de noviembre de 2009

miércoles, 26 de agosto de 2009

Totes i tots som en Cesk Freixas

Contra els necis i la criminalització.
Tot el nostre suport, la nostra ràbia i la nostra estima, company.
No passaran!

ATUREM LA CENSURA!!


Tota la informació al blog de Cesk Freixas

viernes, 7 de agosto de 2009

Palestina, Yalah Yalah!!

Estem a Palestina. Podeu lleguir el diari de l' estada de la brigada de musics catalans a Palestina aqui: http://blocs.mesvilaweb.cat/musicsapalestina

i seguim endavant....Palestina seguiex obrint' ns feridas i tendresa a dins del cor. Mai tornarem a sentir com abans! A guanyar!!! Yalah Yalah!!!

viernes, 17 de julio de 2009

Nablus, la ciudad fantasma

Piedras contra tanques...el futuro es una esquina rota...

jueves, 4 de junio de 2009

VOTA INICIATIVA INTERNACIONALISTA



www.iniciativainternacionalista.org

viernes, 29 de mayo de 2009

Lo que hemos conseguido. Lo que nos falta por hacer.

Cuando las organizaciones que inicialmente impulsamos II-SP, ahora somos ya bastantes más, estábamos trabajando en la construcción del proyecto y su candidatura, sabíamos que ésta iba a ser, sin duda alguna, objeto de criminalización como fase previa a a su intento de ilegalización. También intuíamos que era casi seguro que la Sala Especial del Tribunal Supremo iba a ser sensible al chantaje del Gobierno y especialmente al de su Ministro del Interior el Sr. Rubalcaba. Teníamos alguna expectativa, finalmente cumplida, de que el Tribunal Constitucional por razones de orden jurídico y político, restituyera nuestro derecho a estar presentes en la convocatoria electoral, tal como ya había resuelto la Junta Electoral Central.

En cualquier caso, teníamos elaborada una propuesta de acción, para pasar a todos los grupos de apoyo, en el caso de que la candidatura fuera definitivamente ilegalizada, que consistía esencialmente de la convocatoria de una jornada de lucha en defensa de las libertades y la justicia social, para realizar los días 4 y 5 de junio. Es decir que la dinámica política que II-SP pretende impulsar hubiera estado presente de una u otra manera en el proceso electoral.

La batalla política por conseguir la legalización de II-SP, fue una batalla de gran importancia y en ella hemos obtenido una primer victoria, gracias a diversas cuestiones, pero queremos destacar aquí la amplísima respuesta en la solicitud de apoyo a nuestro derecho a estar presentes en las elecciones europeas, es decir nuestro derecho a votar y ser votados. Esa respuesta fue muy significativa tanto cuantitativa como cualitativamente.

¿Que hemos conseguido con la legalización de II-SP?

Sencillamente hemos conseguido que nuestro instrumento de acción pueda actuar con cierta ''normalidad''. Que podamos hacer actos informativos, que podamos reunirnos con la gente y agruparla, que podamos hacer ruedas de prensa, aunque estas sean después severamente tergiversadas, para que lleguen a la opinión pública mas amplia nuestros planteamientos.

Algo que en un sistema que se autodefine como democrático debería ser obvio, aquí hemos tenido que sudarlo, que conseguirlo superando tremendas dificultades.

Pero lo principal queda por hacer, y lo principal es conseguir los objetivos iniciales para los que fue concebido este instrumento político que es II-SP, y esos objetivos principales iniciales son esencialmente dos:
  • Crear una dinámica política lo mas amplia posible, socialmente hablando, alrededor de este proyecto, cuyos ejes fundamentales aparecen en su manifiesto fundacional, pero que podríamos resumir en: La lucha por los derechos políticos y civiles de personas y pueblos; la lucha por la justicia social; el impulso a una salida pacífica, política y dialogada al conflicto entre el Estado y un amplio sector del pueblo vasco; la solidaridad internacionalista.
  • Conseguir el mayor numero de votos el día siete, como expresión concreta del respaldo social a los puntos referidos y si es posible que ello dé para obtener un escaño en el Europarlamento.
El entusiasmo militante, importantísimo concepto, es fundamental para conseguir los objetivos señalados, pero evitando triunfalismos engañosos. En nuestras manos está obtener una segunda victoria, conseguir el dos a cero que plantea el vídeo que esta circulando por ahí, pero para ello hay que currar mucho y bien, desde todos los grupos de apoyo.

Hay que trabajarse el voto uno a uno porque no podemos olvidar, justo en este momento, que las elecciones en este sistema están precisamente diseñadas para legitimarlo, y aún cuando la coyuntura sea favorable para el avance de los movimientos populares en las diversas naciones del Estado, esa realidad estructural no ha cambiado un ápice.

En este sentido hay que darle una especialisima importancia al tema de los apoderados y/o interventores, porque es evidente que van a intentar robarnos votos, allí donde no estemos presentes en el recuento, de ahí la importancia de tener el mayor numero de apoderados que pueda cubrir el mayor numero de mesas. Colgaremos una información específica sobre este tema en el fin de semana.

Ya tenemos el instrumento, si lo utilizamos correctamente y conseguimos los objetivos inmediatos, de verdad que habremos logrado abrir una brecha en el muro del sistema, en el muro del búnker y entonces si que estaremos de verdad en el inicio del CAMBIO para las clases trabajadoras y los pueblos

Simultáneamente a la consecución de ese reblandecimiento del muro que protege a especuladores, corruptos y liberticidas, tenemos que construir un autentico dique que sirva para frenar la oleada de profundización en la fascistización y en el neoliberalismo que impulsan los sectores mas reaccionarios del bloque dominante español.

Luis Ocampo 28 de mayo de 2009
www.iniciativainternacionalista.org

viernes, 15 de mayo de 2009